ENTREVISTES, TALENTS OCULTS

La moda no té identitat

“Vull donar veu a tots aquells que no en tenen”.

Pere Francès


“Sóc el Pere, tinc 16 anys i actualment estudio a Escola Pia Diputació. M’he desenvolupat acadèmicament a l’escola IPSI, situada a l’eixample esquerre de Barcelona. En començar batxillerat, vaig decidir canviar-me d’escola per canviar d’aires i provar coses noves. A més a més, vaig escollir aquesta escola per les seves recomanacions i itineraris. Jo curso el batxillerat artístic, la branca audiovisual. Em vaig decantar per l’audiovisual i no pel plàstic, ja que crec que per ser dissenyador de moda cal donar molta importància a la fotografia de la moda; com nosaltres rebem una peça de roba.

Per una altra banda, m’encanta ser una persona ocupada. En el meu temps lliure dono classes d’anglès, faig dansa (des de fa 6 anys) i, a més a més, vaig a un extraescolar de costura. Realment sóc molt feliç amb el que faig, ja que em fa créixer i desenvolupar-me com a persona.”

Tens un talent més enllà del món audiovisual: l’estilisme. Pots explicar-nos quan va sorgir aquesta atracció cap al món del disseny?

Des de ben petit m’han fascinat les faldilles, les peces amb molt volum i moviment… la roba “femenina” en general. Sempre havia tingut aquesta afició per la roba, però mai ho havia vist com una possibilitat de cara al futur. Fa aproximadament dos anys, una amiga em va explicar que ella feia costura, i allà es dissenyava la seva pròpia roba. En aquell moment vaig pensar, si ella ho fa, per què jo no?
Finalment, l’any passat vaig començar amb aquestes classes (al principi era només per provar), però, actualment vaig cada divendres a un taller de Gràcia on porto els meus teixits… i amb l’ajuda de la meva professora ho passem a físic.
Ara sí que puc dir que veig la moda i el meu futur en el mateix camí, encara que no m’agradaria ser dissenyador com a tal. Crec que per ser dissenyador, cal tenir un bagatge molt important en aquest món. Per tant, quan acabi batxillerat m’agradaria estudiar una carrera de moda, endinsar-me totalment en aquest tema.

Disseny Pere Francès

Què els hi va semblar a la teva família la teva afició?

Quan vaig proposar la idea d’apuntar-me a unes classes de costura, els hi va semblar una molt bona idea, encara que no és molt comú. Ara sí, una vegada els hi vaig ensenyar els meus dissenys, la reacció va ser una altra. Per exemple, a la meva mare no li va agradar gens, i segueix sense agradar-li. Sí que em donen suport amb la idea que faci roba, però no aquest tipus de roba. En canvi, el meu pare em recolza al cent per cent en això i em dóna molt suport.

Què significa per tu dissenyar i cosir?

Crec que es menysprea molt aquest procés de creació en el món en què vivim, ple de consumisme. Estem acostumats a comprar el que volem, quan volem i sense saber què hi ha darrere de la nostra compra. Però, realment és una part molt difícil a la qual es dedica molt de temps, paciència i delicadesa. Sobretot cal dominar el teixit i la màquina, cosa bastant difícil. Personalment, jo gaudeixo molt en aquest procés de creació, ja que m’ho prenc com un repte personal. La satisfacció i l’orgull que se sent en veure una peça de roba creada amb les teves pròpies mans, no té cap preu!

Bàsicament aquest procés serveix molt; aprendre dels teus errors, saber tenir constància i posar-hi molta cura i temps en el treball.

Disseny Pere Francès

Fantàstic! Tot s’ha de dir Pere, que nosaltres hem mirat alguns dels teus dissenys i veiem que van més enllà del que està “de moda”, del que es cataloga com a normal. D’on et surten aquestes idees?

Les meves creacions sorgeixen d’una barreja dels meus referents, idees pròpies, gustos personals i moviments artístics que m’inspiren.

Disseny Pere Francès

T’influencies per algun dissenyador? Tens algun estil en concret? Com definiries el que crees?

Dissenyadors que m’inspiren molt són: Alexander Mcqueen (un dels genis de la moda), Valentino, Gareth Pugh, Iris Van Herpen i Palomo Spain. Sobretot m’agraden les marques que trenquen amb la seva roba i donen un missatge, encara que la majoria d’ells tenen alguna peça/ col·lecció la qual m’inspira.
Em resulta molt difícil catalogar el meu estil, però sí que crec que encaixa molt amb alguns moviments. La meva roba la podríem definir com a “queer”, trencadora, sense por, amb diverses visions i sobretot roba per a tothom. Amb els meus dissenys vull que tothom entengui que no hi ha normes per vestir-se. La roba és expressió i diversió.

Quina és la teva peça de roba/ conjunt més especial?

Em resulta molt difícil escollir només una perquè totes les meves peces tenen el seu punt “pere”, representen com em sentia en aquell moment, que volia expressar. Però sí que és veritat que hi ha dues peces que els hi tinc molt carinyo. La primera són uns pantalons de vinil negre barrejat amb un “wannabe” de seda i tocs rosats; i la segona, una brusa de vinil blanc amb unes mànigues d’organdí.

Dissenys Pere Francès

Els teus dissenys els consideres tan sols roba, un hobbie que t’agrada, o van més enllà, és a dir, amaguen algun significat o un objectiu?

Crec que en els temps en els quals vivim cal utilitzar la nostra expressió per donar veu a tot allò que trobem injust i sobretot donar veu aquells que no poden. Em centro sobretot en la reivindicació de gènere i en tot allò que no està socialment acceptat amb un missatge sexual. El que jo vull que tothom entengui és que per vestir hem de deixar de banda si som homes o dones, alts o baixos, més prims o més grassos, etc. La roba serveix per expressar el que som.
Un afegit, és que la meva roba també representa una presa de consciència de l’escalfament global i el consumisme. La moda actual és molt poc ètica quant a drets humans i respecte pel medi ambient. Per tant, si jo tingués l’oportunitat de tenir una marca, la mà d’obra seria ben valorada i utilitzaria materials que no malbaratessin el medi ambient.

En definitiva, ets atrevit i trenques amb els estereotips. Però sempre rebem crítiques, n’has rebut moltes? Què fas davant l’opinió negativa?

Tinc molta sort d’estar envoltat d’un ambient que em respecta el que faig i respecta la meva visió. A part de la meva mare, no he tingut mai una crítica negativa cap als dissenys. Sí que he rebut crítiques constructives que em fan millorar, però això ho valoro gratament.
Bàsicament, si algú em diu que no li agrada la meva roba, sense tenir cap argument, no m’afecta, és a dir, a mi m’agrada i no obligo a ningú a que li agradi ni a que se la posi. Crec que no faig mal a ningú amb la meva roba, per tant, no haig de deixar que les crítiques destructives m’afectin.

Molt bé per acabar, ens podries ensenyar/explicar alguns dels teus pròxims dissenys.

Ara mateix estic treballant en una samarreta ambientada en el circ. És veritat, que de cara als anys que venen, m’agradaria exposar la meva col·lecció en el CCCB, en la jornada de nous artistes. Allà et proporcionen un espai on tens el teu propi “stand”, on exposes el teu treball artístic. Vaig conèixer un noi que ho va fer i realment estic molt il·lusionat amb aquesta idea. El que tinc molt clar és que a partir d’ara, més i millor.

Disseny Pere Francès


Comentaris tancats.