ENTREVISTES

“Gràcies al scrap, conec a centenars de persones”

María Nieto és una dona que treballa com administrativa i a les seves estones lliures es dedica al scrapbooking, exactament porta 4 anys donant-li el seu temps i, amb aquesta entrevista, veurem què és i com ha intervingut a la vida de la María.

Per posar-nos en context, ens podries dir en què consisteix el scrapbooking?

El scrapbooking és un llibre de retalls. Bàsicament el scrap és quan una persona fa un àlbum de fotografies i, a banda de les fotos, posa decoració; flors, papallones de paper, algun retall de diari… És a dir, un àlbum adornat d’alguna manera original.

Si ens fixem en algunes pel·lícules, a vegades surten aquest tipus de llibres.

Com vas conèixer el scrap?

Doncs un dia vaig anar a comprar a un basar i vaig veure una cosa que em va cridar molt l’atenció que era com una bossa transparent on dins hi havia cartolines, cintes de colors, puntills, perles que brillaven, flors… Jo no tenia ni idea del que era, però, tot i això, ho vaig comprar.

Vaig començar a tocar i a muntar coses, enganxant les flors a la cartolina, posant les perles… L’únic que sabia és que era una espècie d’àlbum i que jo l’havia de muntar des de 0.

Des de llavors, vaig començar a investigar, ja que això del scrapbook no tenia ni idea de què era, i gràcies a Internet vaig començar a veure que era una tècnica que feia molt de temps que es feia en països d’Amèrica.

A Europa porta més temps que a Espanya, però tampoc gaire més. Aquí Espanya farà uns 10 anys que el scrap comença a ser conegut.

Comparteixes aquesta afició amb algun conegut teu?

Conegut no, però gràcies al scrap he conegut a moltíssima gent, per exemple, a mesura que em vaig anar aficionant, vaig començar a investigar i vaig veure que existeixen grups específics d’això. En aquests es fan intercanvis i a vegades fem quedades per reunir-nos i compartir els nostres projectes. Gràcies al scrap he conegut a centenars de persones.

En què consisteixen els intercanvis?

Els intercanvis consisteixen en que cada persona fa un projecte i l’intercanvia amb el seu pen pal, el company amb qui ha de compartir. A més del projecte sempre escrius la teva carta de presentació perquè aquella persona et conegui.

Dintre d’aquests projectes és habitual trobar “chuches”; quan ets principiant penses que has d’intercanviar caramels, però no, les “chuches escraperas” consisteixen a enviar al teu pen pal objectes per decorar els seus àlbums, com perles, flors i coses que pugui utilitzar als seus projectes. La meva primera pen pal la vaig trobar gràcies a un grup de Facebook, vaig contactar amb ella i li vaig proposar intercanviar-nos projectes, ho va acceptar i des de llavors cada x temps ens enviem cartes i projectes. Ella és de Barcelona, però viu a Àustria, per tant, és una bona manera de no perdre el contacte.

Pel que ens dius, sembla un hobby on s’ha de dedicar bastant temps, quantes hores a la setmana li dediques?

No sé calcular-ho, sé que hi ha dies on no faig res, però normalment una estona em poso cada dia perquè és una activitat que em relaxa molt. Mitja hora al dia li dedico, potser. Els dies com els dissabtes i els diumenges que no treballo, puc arribar a passar-me hores i hores, però se’m passen volant, ja que em resulta molt entretingut.

Què fas amb els projectes que vas creant?

Normalment tot el que faig ho regalo. Sí que és veritat que jo m’he quedat àlbums, per exemple, vaig trobar moltes fotografies de la meva mare que les tenia dins d’una caixa de cartó i vaig fer un àlbum; aquest me l’he guardat evidentment. Però la majoria de projectes els regalo.

En quina persona t’inspires per fer els teus treballs manuals?

Inspirar-me com a tal, no m’inspiro en ningú. Sí que és veritat que he après de moltes youtubers, i quan ets principiant el que fas és estar tot el dia veient videotutorials, per tant, la meva primera youtuber va ser Sara Gaina, ja que ho explica molt bé i ho feia pas a pas. Després vaig veure molt a “Petit soupirs”. Elles dues que em van ensenyar tècnica, perquè no és només enganxar papers, hi ha moltes tècniques i trucs que estan molt bé.

Què és el que més t’agrada i el que menys de l’Scrapbooking?

M’agrada tot, no hi ha res que digui això no m’agrada. És a dir, si t’agraden els treballs manuals, tot el que es fa al scrap, t’agradarà. No trobo res que em faci més mandra fer, em produeix la mateixa satisfacció retallar i enganxar papers que pintar amb aquarel·les.

De quina manera ha canviat la teva vida el Scrapbooking?

Doncs ha canviat molt, ara conec a molta més gent, he parlat amb gent de tota Espanya, amb algunes de l’estranger, com Mèxic o Argentina. A més a més, em van proposar ser administradora d’un grup on fan quedades cada 2 o 3 mesos, i on prenem un cafè i parlem del nostre hobby. En resum, és un món on coneixes a molta gent i aprens molt d’aquestes persones.

A quin tipus de persones recomanaries fer Scrap?

Realment el recomano a totes aquelles persones que els hi agradi fer treballs manuals. Si ets incapaç d’agafar unes tisores i retallar el mínim, dedicat millor a una altra cosa, ja que s’ha de tenir gràcia i, sobretot, moltíssima paciència perquè són papers petits i s’han de fer coses al mil·límetre.

I, sobretot, quan es comença, no s’ha d’anar amb l’actitud de voler fer tot perfecte perquè no et sortirà. Tot s’aprèn amb la pràctica.

Comentaris tancats.