ACTUALITAT, Cròniques, Reportatges

No sóc “la vaca que ríe”

(Imatge destacada de Karol Orzechowski)

No sabré mai a quin moment del dia o on estàs llegint aquest text, potser serà de nit o et trobaràs en aquest instant prenent un cafè. Però això no té cap rellevància amb el que ara t’explicaré. Primer de tot caldrà presentar-me, només sé que sóc un vedell, no tinc cap coneixement del dia que vaig néixer, a quin lloc i menys qui és la meva mare, la van separar de mi i vés a saber a on es troba, probablement amb un preu marcat per quilogram.

Voldria explicar-te què serà el meu futur, al qual seré sotmesa a causa de l’explotació creada per la meva carn, llet i pell, i tu tindràs dues opcions a triar. La primera: seguir llegint i conscienciar-te de què és la meva vida, “si es pot considerar com a tal”. I la segona opció: deixar de llegir i donar l’esquena per poder continuar satisfent les teves ganes de carn per uns preus molt baixos.

Cal recalcar que jo no vull viure opresa amb tècniques de ramaderia massiva, sense tenir cap mena de cura per la meva salut o benestar, a més de ser manipulada químicament en contra del meu cicle natural. Però el que m’espera el meu dia a dia és ser tancada en petits cubículs que no ens permeten fer cap mena de moviment, serem aglomerades una entre altres. I molt possiblement, se’ns privarà de la llum del dia sense poder pasturar, tan sols serem alimentades de químics, com hormones, o de pinsos originats d’altres animals a més d’estar contaminats per restes d’excrements o parts sobrants de les meves germanes. Tot això succeirà amb treballadors i VETERINARIS conscients que els nostres sistemes digestius no estan dissenyats per menjar carn i prescindint de les nostres necessitats naturals.

Foto: Jo-Anne McArthur / Weanimals

Al ser femella, m’obligaran a quedar-me embarassada amb tan sols quinze mesos d’edat, a partir d’inseminació artificial, implantant-me els embrions fecundats. Aquest procés no es quedarà en un cop, sinó que després dels 60-90 dies del part, em tornaran a inseminar, encara que hauria de ser després de l’any. Tot això perquè l’empresari, darrere de la fàbrica, se segueixi enriquint amb l’alteració del nostre cicle de vida, obligant-nos a tenir cries, una darrera l’altre per poder seguir oferint la meva llet. I en tots aquests parts forçats, els vedells seran separats de mi al cap de tres dies, alimentats amb llet artificial, ja que a part de trencar totalment amb el cicle maternal, la meva llet estarà “contaminada” i no seria apropiada per a ells. De mentre, els tancaran fins que hagin “madurat” i puguin reemplaçar a les vaques mortes a causa de l’explotació.

Seran 30 litres de llet al dia que hauré de produir, encara que el meu sistema només estigui preparat per donar 3 litres per alimentar a les meves cries.

Resultat d'imatges de matadero vacas

Finalment fins que el meu cos no m’ho permet més, després d’anys tancades en gàbies, tractades com simple maquinària, seré enviada a l’escorxador, perquè passi a ser les hamburgueses del teu plat, o en el cas que no estigui en el vostre abast, perquè les malalties se m’han engolit o la meva carn ja no és de “qualitat” a causa de l’esgotament, em convertiré en pinso. I tot això succeirà amb tan sols els meus 3-4 anys, quan jo realment hauria de viure vint anys.

Així que només demano una reflexió per a cada un de vosaltres, no som humans però sí éssers vius, sentim, tenim emocions, el dolor, el patiment, l’angoixa, és present cada dia que estem sotmeses a tal tortura. Que l’absència de la nostra carn al teu cos, no farà que et posis malalt, siguis menys intel·ligent o menys fort. Que la teva satisfacció d’escassos minuts, suposa una tortura constant al llarg de la nostra vida, que patim dia rere dia. Deixa de donar-nos l’esquena, no només som trossos de carn.

Comentaris tancats.