ACTUALITAT, ENTREVISTES, Notícies del Món

Toni Soler: “ens trobem en un moment de retrocés de l’humor”

Toni Soler.
FONT: Vozpopuli

Toni Soler: humorista, historiador, periodista i també dirigeix la seva productora “minoria absoluta”. Actualment és presentador del programa informatiu/satíric “està passant”, a tv3.

Ets ben conegut a aquesta casa per programes com “està passant” i a “Polònia”, tots dos amb un èxit d’audiència. Com van sorgir les idees d’aquests dos projectes?

Bé, de Polònia ja fa 13 anys, i no me’n recordo gaire! Sí que recordo que a la ràdio ja fèiem un programa similar en què teníem actors imitant a polítics. Crèiem que aquest era un terreny que TV3 no estava explorant i que podia sortir alguna cosa que estigués bé. No va començar a TV3, sinó a Antena 3, que no ens va renovar per una segona temporada… llavors TV3 ens va oferir fer el programa. Li vam posar Polònia i va funcionar molt bé des del primer dia.

I amb “està passant”? Com va sorgir la idea?

Aquesta casa ens ho va encarregar perquè tenia aquella franja molt avall (la d’abans de telenotícies vespre) era la franja on antigament hi havia el gran dictat, que en acabar no es va trobar un bon substitut. Era un problema perquè perjudicava el TN i, per tant, tot el prime time. Necessitàvem un programa que acumulés audiència. El Vicenç Sánchez (director de TV3) em diu “escolta un informatiu així en conya, estaria bé” i jo li vaig dir “mira, això em veig amb cor de fer-ho”. L’única condició que vaig fer és que fos de dilluns a dijous.

Bon horari, doncs

Oi tant! Perquè el divendres és un rotllo i aleshores vam negociar i vam dir que sí, i aquí estem.

Quines 3 qualitats creus que ha de tenir un bon periodista?  Creus que les compleixes?

Sobretot un periodista ha de ser versàtil i estar disposat a fer mil feines diferents. Pots estar fent reportatges, treballant per tele, fent cròniques per un partit de futbol… També ha de ser equànime i que expliqui les coses com són i no com li agradaria que fossin, ja que l’espectador mereix conèixer-les… La tercera característica, molta paciència.

I en el teu cas, com vas saber que el periodisme era la teva vocació?

El Toni de 18 estava estudiant 1r d’Història i, per tant, li diria “fes… i ja veuràs”. Jo llavors no tenia clar ben bé què volia ser. És cert que a mi m’agrada escriure i, tot i que podria haver fet periodisme o comunicació audiovisual, la història m’agrada molt.

I com va arribar la teva vocació pel periodisme?

Va ser per la meva germana gran, ella sí que va estudiar periodisme i allà a Badalona, que és on vivíem, treballava a la ràdio. Jo em vaig posar a fer col·laboracions amb la premsa local i a poc a poc em vaig trobar entrant en una roda en aquest món. Quan el periodisme no em va donar més sortida, vaig tenir la gran sort que vaig començar a fer de guionista per l’equip de l’Andreu Buenafuente.

Bé, tornant enrere, tinc entès que vas treballar pel magazín diari La tarda és nostra (TV3), presentat per Josep Cuní, aquest company teu recentment a una aparició a “salvados” va comentar  “no hemos sido lo suficientemente impertinentes como para no parar de hacer una sola pregunta, hasta que nos la contestara quien tenía que contestar-la”. Tu algun cop has llençat la tovallola per buscar la resposta i no trobar-la ?

De fet fa temps que no faig de periodista i llavors ja no faig entrevistes, així que ja no em passa això.

Ara és a tu a qui fan les entrevistes

Sí, es clar! Però bé, jo no sóc pas cap polític. En Cuní també es refereix més als polítics. Jo ho contesto més o menys tot, però és cert que si no m’interessa contestar, surto per la tangent el millor que puc.

Un dels moments més comentats el passat 2018 va ser el moment de mocar-se amb la senyera a aquest programa, alguna cosa a dir?

Per a mi no tenia gaire importància, però crec que era molt important que la gent veiés que no li donàvem importància. Que una senyera està molt bé i està molt bé sentir-se d’aquí o d’allà, però que a l’hora de la veritat una senyera és un símbol i prou i que si et moques, no passa res. Hem de tenir tots més sentit de l’humor i no tenir la pell tan fina. Avui dia tothom s’ofèn per tot i és un problema per a molts humoristes fer la seva feina. Per tant, jo crec que era el moment per enviar aquest missatge.

Toni Soler, a la dreta, mocant-se en solidaritat amb Dani Mateo per mocar-se amb la bandera espanyola.

Consideres que hi ha temes tabú? O que hi ha temes dels que se’n parla massa?

Jo trobo que ara tots ens estem reprimint molt. Ens trobem en un moment de retrocés de l’humor. Les xarxes socials ens han perjudicat molt. Tothom provoca linxaments perquè algú digui una frase que, si es diu fora de context, es veu molt ofensiva i que després no ho era tant. Per tant, jo crec que tenim un problema en no poder parlar amb llibertat de totes les coses.

Per acabar, hi ha algun projecte futur del que haurem d’estar pendents de part teva?

Per part meva jo estaré fent “està passant” aquest any i el que ve i després ja no sé què faré. No sé si tindré energies perquè xucla molta energia això. Tot i això, la meva productora, minoria absoluta està treballant en projectes molt interessants i si no hi sóc davant de les càmeres, estaré ajudant a fer altres coses.

I tant, doncs moltes gràcies Toni, ha estat un plaer.

Igualment!

Comentaris tancats.