OPINIÓ, Recomanacions culturals, Sin categoría

The National Gallery: L’experiència de perdre’t a l’art

Aquesta Setmana Santa he estat de viatge a Londres; he vist les places més famoses, els parcs, les escultures, i, especialment els museus.

Dels museus que he vist, en vull destacar el National Gallery, un museu especialitzat en l’art. Aquest museu està situat a Trafalgar Square, així doncs, té moltes visites al llarg del dia. A més a més, a la plaça on es troba es fan espectacles per entretenir a la gent i crear un bon ambient a la zona del museu.

En entrar al museu m’he quedat atònita, ja que és molt gran, consta de diverses plantes i està dividit per zones. Hi ha 4 seccions amb uns autors seleccionats per a cadascuna.

Hi ha 4 colors; blau, taronja, lila i verd. Com es mostra a la imatge el museu es troba amb 66 sales, així que si es vol veure tot, t’has de passar hores i hores al museu; com a mínim un dia sencer.

Com jo no tinc tant de temps, he hagut d’escollir i m’he quedat amb la zona taronja i verda, ja que són les dels artistes que més m’agraden. Aquestes pintures es troben des de l’any 1600 el 1900 (Velázquez, Van Dyck, Monet, Van Gogh…)

Totes les sales tenen un decorat preciós i al·lucinant i complementades amb els quadres encara més.

A cada sala hi havia un sofà per poder seure i contemplar els quadres més còmodament. Poques vegades havia vist això, així que em va sorprendre molt positivament.

Per altra banda, he agafat l’audioguia perquè m’agrada que m’expliquin la història de cada quadre. El museu té audioguia en quasi tots els idiomes, però no amb tots els quadres. Per exemple, jo el vaig agafar en espanyol i només sortien 85 quadres. Pot semblar molt, però comparant amb tots els que hi havia el museu són una mínima part.

El quadre que més m’ha cridat l’atenció és ‘Sansón y Dalila’, ja que la història que té darrere és molt interessant.

Sansón era un home molt fort, sempre guanyava quan havia de lluitar i tenia una musculatura per sobre del normal. Un dia algú va dir que aquesta força prové del seu cabell, així que, com es pot veure al quadre, un noi se l’està tallant per quedar-se’l ell. Això és possible gràcies a Dalila, ja que el va provocar sensualment perquè caigui rendit als seus peus. Ho aconsegueix fer, però, alhora se sent malament i es pot veure aquest sentiment al rostre de Dalila, ja que es veu trista per haver-lo traït.

Resumint: The National Gallery’ m’ha impressionat i agradat moltíssim. Recomanaria l’experiència a tothom, independentment de si t’agrada la pintura o no, ja que de tots els quadres que hi ha, segur que encara que sigui un, et crida l’atenció.

Comentaris tancats.